Esteve Espinal
Ha estat un gust literari endinsar-me en la seva roda de la vida, per ella he caminat amb la passió de l'últim partit per acabar perdent-me en un magnífic tren-caclosques silenciós que dibuixarà per llargues estones figures erràtiques a la meva ment. Un gust llegir-lo.
Eva Rull
La literatura sota la mirada de l'eternitat
(La literatura sub specie aeternitatis)
“Tan a prop i tan lluny” ens parla de la percepció amb una gran delicadesa. Les coses existeixen en la mirada de l’home, talment com un fenomen kantià. La primera persona d’un narrador omniscient ens convida a endinsar‐nos en el més profund dels sentiments del protagonista. Pensaments que dialoguen amb els núvols i que es tornen líquids. El subtext que sosté el relat ens arriba com una música que ens acompanya pujant i baixant el ritme de la narració. Cims inabastables, rius sinuosos i núvols de contorns capriciosos són representacions d’un home que ha de trobar el seu camí i que no té forces per mantenir‐se dret. Un relat que ens mostra la vulnerabilitat en la masculinitat, tan amagada en la nostra cultura.
Ariadna Grané
HIstòries àgils, enginyoses, intel·ligents i divertides que ens evoquen emocions i ens recorden que el repte literari és el de penetrar en l'ànima de les coses, de les persones, de comprendre més enllà del que es veu.