Alcem plegats les mans

per acolorir els murs invisibles

que han llevat dels nostres mots

el nosaltres.

​

Llegeix més

Avui havies de ser meva

però una carta hi he trobat. L’esperança s’esmunyia

entre paraules de final.

 

Llegeix més

Al cel del nord

s’encén Orió,

cinturó de llum

travessa la foscor

 

Llegeix més

Què ha quedat de tu

després d’anys d’amagar-te?

Un anhel ja inabastable,

un mar d’il·lusions estancades.

​

Llegeix més

Se m’oblidà la il·lusió d’haver-te trobat,

somriure quan parlaves,

arraulir-me al teu costat

i preguntar com t’anava.

​

Llegeix més

Desconec si mai hi vas ser

ni si he de buscar-te encara més.

Invisible com la llum

que em permet veure

​

Llegeix més

A sa vorera de la mar revisc es viatge.

Sa tramuntana empenyia

els nostres cossos nus

banyats en aigües de cristall.

 

Llegeix més

Paral·litzat esperava...

valentia.

Entomant els cops,

paral·litzat romania.

​

Llegeix més

Ets tu que malgrat els meus esforços

veus el fons i no la pell?

O jo que em desprenc de la màscara

que perpètua em tornes a posar?

​

Llegeix més

Mai m’hauria imaginat

que en aquesta nova ciutat,

a part d’un futur

m’hi hagués de construir un passat.

​

Llegeix més