En la setmana del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, escau parlar de El vincle més fort, la primera novel·la de Kent Haruf, ambientada com les que vingueren després en l’Amèrica més rural i profunda de les planes de Holt, Colorado.
L’obra repassa la vida d’Edith Goodnough, sotmesa a les lleis del patriarcat més detestable primer de la mà del seu pare i al final dels seus dies, encara que en menor mesura, del seu germà petit.
La discriminació de la dona es manifesta al llarg de tota la novel·la com quan els veïns troben inconcebible que ella dugui el tractor o quan la mare d’en Sanders Roscoe, el veí que posa veu al relat, ajuda a néixer l’Edith i el seu germà sense que ningú li agraeixi els serveis prestats. És obvi que la societat rural americana de fa més de cinquanta anys era molt conservadora i masclista però alguns passatges sobten per posar de manifest fins a quin punt les violències de gènere estaven –i estan– tan interioritzades i normalitzades... fins i tot per a les pròpies víctimes.
Entrats en la vellesa, l’Edith i el seu germà, en Lyman, viuen junts a la casa familiar que els va veure néixer. Arrel d’un accident amb el cotxe, el germà decideix deixar de conduir.
(,,,) es va sentir alleujada quan en Lyman va dir que no tornaria a conduir. Era una preocupació menys. Però ella tampoc no conduiria més. Ho havia decidit. Suposo que entenia que per a en Lyman seria una mortificació haver de seure al seu costat vestit de banquer mentre ella conduïa. Hauria sigut com furgar-li les tripes amb un ganivet esmolat cada vegada que ho feia, i pensa que ella l’estimava –no ho faria mai, això–.
La inferioritat de la dona està tan integrada que ella mateixa, per amor i per no doldre’l –i això encara ho fa tot plegat més absurd–, decideix també deixar de conduir. I encara se sent alleujada per la decisió perquè li és més fàcil acceptar l’status quo, per molt a la contra que li vagi, que no pas voler-lo subvertir.
Ja es podia imaginar l’Edith que els complicaria molt la vida deixar de ser autònoms per moure’s. Per començar, no podrien anar a comprar res sense que cap veí els acompanyes. Però sobretot, s’havien acabat les escapades que feien tot sovint els dos germans i que aquells darrers anys havien permès l’Edith sortir del ranxo molt més del que ho havia pogut fer tota la vida. Jo s’ho podia imaginar que dos ancians que deixen de poder moure’s lliurement acaben per no moure’s, apagant-se com una espelma que deixem fondre’s en la quietud de la nit.
Aquella decisió va ser el principi de la fi de l’Edith, el principi d’una nova submissió cap al germà, més curta i intensa de la que havia patit durant mitja vida de mans del pare però al cap i a la fi, la submissió que li suposava una preocupació menys perquè s’adeia perfectament amb els codis morals que havien regit la seva existència des que tenia ús de raó.
Comments