Moltes han estat les persones que, com Sue Hubbell, han deixat la vida accelerada de les grans ciutats a la recerca d’un nou ritme més en concordança amb la natura. Molt sovint, aquest pas esdevé l’inici d’un trajecte sense retorn que farà transitar el nouvingut cap a racons amagats de la seva pròpia personalitat.
Però de la mateixa manera que l’immigrant topa amb una realitat molt diferent a la que havia imaginat, la vida senzilla que projecten els que fugen de les massificacions urbanes no sempre es correspon amb el que n’esperen. L’autora ens il·lumina el camí per evitar el desengany:
(...) oleadas de personas para quienes la vida urbana era demasiado complicada han venido aquí, con la intención de llevar vidas basadas en la sencillez. Lo que aún no han descubierto es que una vida es tan sencilla o complicada como la persona que la vive.
Malgrat que el canvi en el decorat porta associades adaptacions inevitables, no podem deixar només en mans de l’entorn el transit interior que l’hauria d’acompanyar. Un cop més, els fets no paren de recordar-nos-ho, el nou ser que anhelem cal que sorgeixi de dins.
Al meu entendre, és una recerca permanent que mai hauria d’aturar-se tot i estar subjecte a ritmes variables en funció dels moments vitals de cadascú. Sovint, però, ens acomodem en l’estabilitat de la zona de confort resistint-nos a seguir furgant en el camí revelador, però alhora dolorós, d’aquest despertar.
Com escrivia en la primera part d’aquesta crònica, així ho decidiren els impulsors d’aquella festa (i la pròpia autora) en voler tornar el més aviat possible al què eren abans del tràgic incident. Qui sap si és aquí on rau la senzillesa que Sue Hubbell (ella sí) va poder trobar en el seu viatge cap al món rural. Qui sap, però, si malgrat voler ofegar el dol amb rialles, la seva empremta s’escola pels deixants que ignorem ha esbossat al nostre cor.
(...) a la meva memòria ha quedat
una platja petita amb el teu nom
que no figura als mapes dels vaixells
Rèquiem per a Anna (Joan Margarit)
Comments