Relacions de poder

Poques obres han dit tant amb tan poques paraules. I aquí és on rau una de les principals qualitats de “Adreça desconeguda”, la de ser capaç de descriure amb tanta claredat el sorprenent viatge de la sensatesa al fanatisme.

En el preludi de la II Guerra Mundial i en plena campanya d’antisemitisme de l’Alemanya nazi, l’autora ens relata, de forma epistolar, com canvia la relació d’amistat entre dos socis –un jueu americà resident als EAU i un alemany acabat de tornar a la seva terra d’origen. Aquest darrer, influenciat per l’alça del III Reich, en pocs mesos es fa seu el discurs d’odi imperant al país en un procés de subjectivació psicològicament comprensible però humanísticament reprovable i temerari.

Segons el filòsof i pensador francès Michel Foucault, les relacions de poder produeixen subjectes a través de la regulació i el control de conductes. En les societats modernes és més efectiu persuadir la població per gestionar, organitzar i dirigir la seva conducta que no pas imposar amb violència i prohibició.

La creació d’un marc conceptual i discursiu que orquestri el comportament col·lectiu va portar l’alemanya dels anys 30 al fanatisme més exacerbat posant de manifest la impotència i vulnerabilitat de qualsevol intent democràtic de pacificació.

Però no hi ha poder sense resistència... no s’entén un sense l’altre. I és aquí on Kathrine Kressmann Taylor ens del·laïta amb un gir narratiu d’una força i intel·ligència envejables, posant en boca de dos personatges de ficció el que Foucault va dirimir excepcionalment en la seva obra més adulta. Segons el fracès, l’anàlisi del poder no serveix per descriure dominació, sinó per identificar formes de transformació i alliberament. 

El poder no és en mans de ningú; és una relació que com a tal pot canviar en qualsevol moment. Només cal enginy i creativitat perquè el discurs que empodera els fanatismes es torni contra els mateixos que l’exalten. L’autora, que va haver de signar l’obra amb nom masculí, apel·la a la capacitat i responsabilitat de cadascú de nosaltres d’influir en les relacions de poder per construir subjectes que canviïn el curs de la història. Una història aterridora que en l’actualitat –com en aquella època– no sembla tenir aturador.